Compendi, nº 42

¿De quina manera Déu revela que és amor?

Déu es revela a Israel com el qui té un amor més fort que el d’un pare o d’una mare pels seus fills o d’un espòs per la seva esposa. Ell en si mateix «és Amor» (1Jn 4,8.16), que es dóna completament i gratuïtament i que «ha estimat tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè el món se salvi per mitjà d’ell» (Jn 3,16-17). Enviant el seu Fill i l’Esperit Sant, Déu revela que ell mateix és etern intercanvi d’amor.

Explicació del Youcat

Si Déu és l’amor, no hi ha criatura que no sigui sostinguda i embolcallada per la seva bondat infinita. Déu no es limita a explicar que ell és amor, sinó que ho prova: «Ningú no té un amor més gran que aquest: donar la vida pels seus amics» (Jn 15,13).
Cap altra religió no afirma això que el cristianisme afirma, és a dir, que «Déu és amor» (1Jn 4,8.16). La fe s’ajusta fermament a aquesta afirmació encara que l’experiència del dolor i de la dolenteria en el món fa dubtar els homes que Déu sigui veritablement amor. Ja en l’Antic Testament Déu diu al seu poble per boca del profeta Isaïes: «Perquè tu ets preciós als meus ulls, perquè ets digne d’estimació i jo t’estimo, dono homes enlloc teu i nacions a canvi de la teva vida. No tinguis por, perquè jo sóc amb tu» (Is 43,4-5a), i li fa dir: «¿S’oblida per ventura una dona del seu infant, talment que no es commogui pel fill de les seves entranyes? Però encara que alguna se n’oblidés, jo no t’oblidaré mai. T’he dibuixat a les palmes de les meves mans» (Is 49,15-16a). Que l’amor de Déu no consisteix en paraules buides, ho demostra Jesús en la creu, on ell ofereix la pròpia vida pels seus amics.

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica els números 218 a 221.

Compendi, nº 41

¿En quin sentit Déu és la veritat?

Déu és la Veritat mateixa i com a tal no s’enganya ni pot enganyar. Ell «és llum i en ell no hi ha tenebres» (1Jn 1,5). El Fill etern de Déu, Saviesa increada, va ser enviat al món «per donar testimoni de la Veritat» (Jn 18,37).

Explicació del Youcat

«Déu és llum, i en ell no hi ha gens de tenebra» (1Jn 1,5). La seva paraula és veritat (Pr 8,7; 2Sm 7,28), i la seva Llei és veritat (Sl 119,142). Jesús mateix es fa garant de la veritat de Déu quan al davant de Pilat professa: «per això he nascut i per això he vingut al món: per donar testimoniatge de la veritat» (Jn 18,37).
Déu no pot ser sotmès a un procés de verificació experimental, perquè la ciència no pot fer d’ell un objecte verificable; i tanmateix Déu mateix se sotmet a un particular procés de verificació. Que Déu és la veritat, ho sabem gràcies a l’absoluta fiabilitat de Jesús; ell és «el camí, la veritat i la vida» (Jn 14,6); això pot descobrir-ho i verificar-ho qualsevol que es confiï a ell. Si Déu no fos «veritable», fe i raó no podrien estar en diàleg recíproc; en canvi, és possible una entesa entre elles dues, perquè Déu és veritat, i la veritat és divina.

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica els números 214 a 217

Compendi, nº 40

¿Per què és important la revelació del nom de Déu?

En revelar el seu nom Déu fa conèixer les riqueses contingudes en el seu misteri inefable: només ell és, des de sempre i per sempre aquell que transcendeix el món i la història. És ell que ha fet el cel i la terra. Es el Déu fidel sempre a prop del seu poble per a salvar-lo. És el sant per excel·lència, “ric en misericòrdia” (Ef 2,4) Sempre disposat a perdonar. És l’ésser espiritual, transcendent, etern. Personal, perfecte. És veritat i amor.

“Déu és l’ésser infinitament perfecte que és la Santíssima Trinitat”

(Sant Toribi de Mogrovejo)

Explicació del Youcat

Déu revela el seu nom perquè desitja ser accessible.
Déu no desitja restar en l’anonimat; no desitja ser honorat simplement com un «esser superior» vagament percebut; Déu desitja ser conegut i invocat com el Déu veritable i eficaç. En l’esbarzer incandescent Déu revela a Moisès el seu sant nom JHWH (Ex 3,14). Déu es fa accessible al propi poble, i tanmateix resta el Déu amagat, el misteri present. Per temor reverencial envers ell, el nom de Déu no era (i no és) mai pronunciat, sinó que hom el substituïa amb l’apel·latiu Adonai (Senyor). Aquest és el terme utilitzat en el Nou Testament quan Jesús és honorat com el Déu veritable: «Jesús és el Senyor» (Rm 10,9).

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica els números 206 a 213

Compendi, nº 39

¿Només Déu “es”?

Mentre que les creatures han rebut de Déu tot el que són i tenen, només Déu és en mateix la plenitud de l’ésser i de tota perfecció. Ell és «el Qui és», sense origen i sense fi. Jesús revela que també en porta el Nom diví: “Jo sóc” (Jn 8,28).

Big bang

Diuen els sants:

"Després d'haver reconegut que existeix un únic Déu, em va resultar impossible no viure per ell tan solament" (Beat Carles de Foucauld)

"Déu ocupa el primer lloc" (Santa Joana d'Arc)

Santa Joana d'Arc

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica els números 212 i 213

Compendi, nº 38

¿Amb quin nom es revela Déu?

A Moisès Déu se li revela com el Déu vivent, «el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac, el Déu de Jacob» (Ex 3,6). Al mateix Moisès Déu li revela el seu nom misteriós: “Jo Sóc el Qui Sóc (YHWH)”. El nom inefable de Déu ja en els temps de l’Antic Testament va ser substituït per la paraula Senyor. Així en el Nou Testament, Jesús, anomenat Senyor, apareix com a veritable Déu.

A Moisès Déu li revela el seu nom

JHWH / JAHVÈ

És el nom més important de Déu en l'Antic Testament (cf. Ex 3,14); es pot traduir per «Jo sóc». Per als hebreus i per als cristians indica l'únic Déu de l'univers, el seu creador, conservador, el Déu de l'aliança, l'alliberador de l'esclavatge d'Egipte, el jutge i el salvador.

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica els números 203 a 205

Compendi, nº 37

¿Per què professem un sol Déu?

Perquè ell es va revelar al poble d’Israel com l’Únic, quan digué: «Escolta, Israel, el Senyor és l’Únic» (Dt 6,4), «no n’hi ha cap més» (Is 45,22). El mateix Jesús ho va confirmar: Déu és «l’únic Senyor» (Mc 12,29). Professar que Jesús i l’Esperit Sant són també Déu i Senyor no introdueix cap divisió en el Déu U.

Shema Israel: "Escolta Israel, el Senyor és l'Únic"

Explicació del Youcat

Nosaltres creiem en un únic Déu perquè en base al testimoniatge de la Sagrada Escriptura existeix un sol Déu, i en base a les lleis de la lògica n’hi pot haver solament un. Si hi hagués dos déus, un déu seria el límit de l’altre; cap dels dos no seria infinit i cap dels dos no seria perfecte; així cap dels dos no seria Déu. La fonamental revelació rebuda per Israel és, efectivament: «Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és únic» (Dt 6,4). Els profetes inviten tot seguit Israel a abandonar els falsos déus i a convertir-se a l’únic Déu: «Jo sóc Déu, no n’hi ha cap més» (Is 45,22).

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica els números 200 a 202

Compendi, nº 36. «CREC EN UN DEU, PARE TOTPODERÓS, CREADOR DEL CEL I DE LA TERRA»

¿Per que la professió de fe comença amb: «Crec en Déu»?

Perquè l'afirmació «Crec en Déu» és la més important, la font de totes les altres veritats sobre l'home i sobre el món, i de tota la vida del qui creu en ell.

"Monoteísme"

(Del grec monos = sol, i theos = Déu; doctrina de l'existència d'un únic Déu): doctrina que entén Déu com un ens únic, absolut, personal i com a causa primera de tot. Les religions monoteístes són el judaisme o hebraisme, el cristianisme i l'islam.

Diu Jesús:

«El Senyor el nostre Déu és l'únic Senyor; estimaràs el Senyor el teu Déu amb tot el cor i amb tota l'ànima, amb tot el pensament i amb tota la força» (Mc 12,29-30)

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica els números 198 i 199